Mentides

Mentim, mentim constantment, mentim quan ens llevem, mentim quan anem a dormir, mentim quan parlem amb els nostres amics, quan anem al mercat, mentim quan parlem del que ens passa, mentim quan mirem la tv, mentim constantment, mentim per plaer i mentim per por, mentim per sentir-nos millors, com si les mentides ens aportessin allò que la realitat no ens aporta, allò que voldríem i que no podem ser. Tenim la necessitat de voler-nos diferenciar de manera única, i creiem que mentint ens permetrà ser allò que ens fa únics, quan realment ens fa com la resta. Quanta gent no menteix? Qui diu sempre veritats? Sabem de sobres que mentim, i sabem de sobres quan ens menteixen, potser la necessitat de voler destacar ens obliga a fer-ho, però això no és excusa per mentir. Què passaria si en comptes de mentir constantment diguéssim realment el que ens passa pel cap? Que passaria si en comptes de mentir quan coneixem algú, li diguéssim realment el que pensem d'ells? Quines són les nostres intencions? Que passaria si veiem algú que ens voldríem tirar li diguéssim directament? Potser no perdríem tant el temps i en tindríem més per a altres coses, què passaria si en comptes de mentir per ser acceptats, no tinguéssim por a l'acceptació i anéssim a tot allò que ens interessa? Potser així seríem tots més feliços i la societat seria més productiva. Però clar, tot això són mentides.