Bikini

El Congrés de Diputats està compost per un mínim de 300 i un màxim de 400 diputats, sent el seu nombre actual de 350 per determinació de la Llei Orgànica de Règim Electoral General, aprovada l'any 1985.

Els Diputats són escollits en cada circumscripció electoral, que té atribuïda una representació mínima inicial i un nombre addicional d'escons conformement a la seva població; la circumscripció electoral ordinària és la província. En el cas de les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla, que no estan enquadrades en cap província, formen una circumscripció cadascuna d'elles. Cadascuna d'aquestes ciutats està representada per 1 diputat.

Encara que l'elecció es verifica conformement a criteris de representació proporcional, la Llei Orgànica del Règim Electoral General preveu l'aplicació de dispositius correctors a fi d'evitar fraccionaments inconvenients per a l'estabilitat de la Càmera i del Govern que d'ella depengui. Aquests dispositius són la barrera electoral que exigeix un percentatge mínim de vots rebuts per a participar en el repartiment d'escons. L'elevat nombre de circumscripcions suposa una cosina dels partits més votats sobre els quals menys suport rebin, de manera que els primers reben un nombre superior de llocs en la Càmera.

Extret de la viquipèdia.

Saltejat de verduretes

Una explicació de perquè demà hem d'anar a votar (i no votar en blanc), malgrat no ens agradin les opcions majoritàries.

crispetes

Avui he anat al cinema a veure la pel·lícula d'Eva, un film "català", dic film en català perquè la versió catalana era de contingut mix català mig castellà, encara no sé ben bé el perquè (a part de voler cobrar les subvencions de la Generalitat).

La pel·lícula en si és una obra d'escombraries, no transmet res, un guió pobre i previsible sense cap tipus d'al·licient per continuar mirant la pel·lícula al cap de 15 minuts de projecció. Només mereix respectes els efectes especials, simplement magnífics, i ben ambientada en un temps retrofuturista amb uns tocs d'steampunk; a part d'això res a destacar de la pel·lícula.

Però el què escric no és per parlar de la pel·lícula en si, parlo de tot el què envolta la pel·lícula; primer de tot anar al cinema a veure una pel·lícula feta a partir dels diners dels catalans i a sobre haver de pagar 7 euros és una estafa. Com també és una estafa que et posin publicitat abans de començar la pel·lícula; igual que et posin els tràilers de les pròximes estrenes. No has pagat 7 euros per veure la pel·lícula? Doncs collons, poseu la pel·lícula, si fos gratuït per part de l'espectador no passaria res, admeto que si una cosa és gratuïta un tipus de retribució ha de tenir el creador, i això és a través de la publicitat, però si pago, perquè vull la publicitat? Una estafa en tota regla.

Després ens trobem amb la gent que va al cinema a parlar, aquests personatges no els entenc de cap tipus de les maneres, per què paguen per posar-se a parlar? Però és que el millor de tot no és això, és que es posen a parlar, diuen quelcom a la pel·lícula i els sents preguntar: I ara què ha dit? Si en comptes de parlar escoltessin potser haurien sentit el què es deia. Això és xusma. I ja per acabar, i que també em fa molta gràcia, la típica reflexió filosòfica de i cap a la societat feta arran de la pel·lícula que algú fa després de veure-la; si tots diguéssim la nostra ens fotríem d'hòsties; això sí, m'encanta quan parlen sense tenir-ne ni idea del tema del què parlen, simplement magnífic, en el cas de la pel·lícula d'avui, he arribat a sentir coses de biologia i robòtica en una mateixa oració, així com si fos tan senzill.