Patates Braves

Quin plat! Quin invent! No crec que existeixi res millor en aquest món que un bon plat de patates braves acompanyades d'una cervesa ben fresca, gaudint del moment, de la perfecta harmonia entre la patata, la salsa de la patata i la cervesa mullant el paladar creant un èxtasi quasi únic; pocs plats com aquest són tant reconfortants i tant senzills de fer...; bé això de senzills de fer ho poso en dubte, i ho faig perquè hi ha diverses maneres de cuinar la patata, així com de preparar la salsa. M'explico:

Hi ha llocs que fan les patates braves talment com si fossin patates fregides, però més grosses, es limiten a tallar-les en daus d'uns 2-3 centímetres d'aresta, les passen per una paella amb oli perquè es fregeixin i les serveixen. Aquestes patates estan molt bé, però no tenen cap tipus de credibilitat com a patata brava, són una patata fregida normal i corrent que el cuiner li feia mandra tallar de manera més fina.

En d'altres llocs, en comptes de fregir-la directament, bullen la patata força estona, fins que està cuita completament, i llavors és quan la passen per la paella per fregir-la; i, no és que estiguin malament, és que es destrossen cada cop que les vols agafar amb una forquilla, es desintegren i no saps com collons menjar-t'ho, i quan ja portes intentat mig plat, resulta que el plat de patates braves s'ha convertit més aviat amb una espècie de puré de patata barrejat amb la salsa.

Una altra manera, i que m'agrada bastant a mi, és quan les patates es bullen una mica, no gaire, entre un parell o tres de minuts, s'escorren i llavors es passen per la paella perquè quedin ben dauradetes; d'aquesta manera, tenen la textura exacta que demana una patata brava.

També cal dir que l'oli de fregir la patata brava ha de ser l'oli més llardós que es pugui disposar, és una de les gràcies de les patates braves, si es fa amb un oli normal (d'oliva o de gira-sol o del què sigui) les patates no queden ni de bon tros igual de sabroses que usant un oli ben usat. El què és important és que les patates no regalimin oli constantment, que en tinguin una mica quan es serveixen no passa res, i és més, no queda malament; però és que a vegades sembla que has demanat una sopa de patates en oli, i la veritat, això més que plaer és una tortura, ja que l'acidesa que provoca és contundent i constant.

I què dir-ne de la salsa, la salsa és tant o més important en aquest plat que la pròpia patata, i aquí sí, cada bar és un món i cada combinació de salses gairebé única. En principi la salsa hauria de ser una salsa vermellosa i picant, feta de cayena, un tipus de pebre vermell; però la realitat és que cadascú aquí fa les seves invencions (fins i tot recordo a Madrid, que cada bar tenia la seva salsa patentada, no cal arribar a aquests extrems) i és que he arribat a veure de tot, des de estar només servides amb ketchup a un all-i-oli digne d'una fideuà a un restaurant de 5 forquilles amb la típica salsa de tabasco. I és que aquí, una salsa una mica forta i picant és la clau d'aconseguir un aperitiu únic, ja que si la salsa no és prou forta i/o picant ens quedem amb un aperitiu insípid i llavors, l'estona al bar serà també insípida, però és que si és massa fort i/o picant tampoc ajuda, ja que la satisfacció que produeix és bastant baixa...

I és que un plat de braves ben preparat acompanyat d'una bona cervesa és un d'aquells petits plaers de la vida que et permeten recordar que tot té solucions, que no hi ha res impossible i que en un instant, tot pot canviar.