la razón de la tabla, el coexistir en un pixel tant amortizat com el fet de poder comprendre’s, tenir en consideració el fet de queixar-se i demostrar se de color. Comprar un xal, una televisió, un poema. Ser la caixa de color blau amb una etiqueta verda, una clau de sol, esperar una resposta… PENSAR, un ull que et mira reclamant la seva atenció, que la teva ment pensi en una persona situada a molta distància de casa teva, un colom, un ocell, un gat, una olla… TU, TOTS, TOTHOM, TOTHORA TOTHOM, venc venc venc. Una paperera de ferro envoltada de papers…M en el seu àlgid moment alliberarà el seu poder i tothom es posarà de genolls davant d’ell, volen el seu poder, volen tenir la seva amistat…, ara es tard, és de nit. I PUNT… i punt i a part, paraules, només són paraules. Gent de Terrassa, nens de fa molt de temps, 3 anys. Voler existir en una altra existència. Ulleres de sol, fa núvol, comprem… Tothom compra, un gelat, un disc, entrades, roba. Veure pel·lícules i mirar gent. Gent que mira pel·lícules, pel·lícules que miren a gent. Tot és un. Un és tot, una direcció, es va a comprar. Aparences, falses aparences, tothom té una aparença i la vol mantenir, a la gent li fa por ser realment qui és, tinc por, fa fred, no fa fred, tinc els peus freds. Dos pasajeros detrás, vull anar a Las Vegas, llums brillants, diners, casinos, extractes bancaris, puta merda els de Banesto que encara m’han d’enviar la targeta bancària… Torino, quina meravellosa ciutat, la plaça, les fonts, el fred, la calor, LA GENT, edició d’entrades, vull viure per sempre i saber que ens depara el futur.

Continuació, una espurna al final del camí, mitjons negres i grisos, gent que no s’espera les meves respostes, no sé on sóc. A casa meva hi ha un sofà, un caixer a prop i la plaça amb els arbres, cafè, sucre i càncer de fetge. Em pica. Taxi groc. Rellegir el què escric i 340, és al·lucinant el què es pot arribar a fer, em rasco el nas, me mare em mira, potser és el moment. Paraules comptades, no té sentit, vull aprendre més dels resums manuals, hi ha categories, té etiquetes, es nota que ha evolucionat.

No estem sols, la meva imaginació us crea, us fa que llegiu el perquè de què serveix. Mont Ararat. FARSANTS, compradors de petroli empedernits de poder, la cultura del low-cost, si no sabeu aprofitar-vos no sabeu ni perquè viviu, em sembla lamentable la vostra presència, sigueu naturals. Bio de Danone, tinc gana, un yogurt, un calendari (1), diners que s’escorren en aquesta societat, alliberació, equilibri.

Mai he entès res, sempre he intentat captar-ho però és diferent…, rellotges que sonen. Trens que funcionen. Un record: el pis fred de casa meva…, unes golfes en mal estat. Sensacions desagradables que m’agraden, cares que conec, el meu peu sentit com la sang circula pel seu interior, records d’hospital i planetes extranys, ossos de color groc per culpa del temps. Maduixes, maduixots i suc de mandarina, vull aigua. Radiació que s’engega a través del comandament, mitja lluna per un planeta.

Ferro metall, Turbo split de la seva identitat humana.