salses

Demà ja és el dia de tornar a casa, a Barcelona, i sobre les 11 o 12 del migdia ja hauré arribat; tinc unes ganes boges de tornar i poder estar-me a casa, bàsicament perquè ara mateix a Torí no hi queda ni l’apuntador i és bastant difícil sobreviure si no pots parlar amb ningú o no tens absolutament res a fer durant els dies, no tens res per matar l’avorriment i això és el més complicat de tot…; però per solucionar-ho, jo ja m’he fet el meu pla d’actuació per demà: llevar-me, menjar, anar a classe, tornar, netejar el bany, la cuina, el menjador, acabar de fer-me la bossa, rentar tota la roba que tinc per casa i anar a buscar l’autobús direcció aeroport.

Però bé, aquest post no era per escriure sobre el què faré, si no els records d’aquests últims mesos…; jornades gastronòmiques, borratxeres al voltant d’una taula sense res a fer, gent clavant punyalades a tort i a dret, viatge a Brussel·les, retorn a Barcelona al mes d’octubre pel concert de La Pegatina, festes sense control, veïns que ens volen matar, dies d’snow, concert d’Ska-p a Milà, descobrir un grup de música a les 6 de la tarda i a les 10 de la nit ja anar a un concert d’ells, començar a fer amistats interessants, gent que es disfressa el dia que no toca, sessions de pel·lícules, setmanes de només menjar pasta, molts cigarros fumats, postres especials, sopars amb família, pizzes, paelles espectaculars, converses polítiques independentistes, Chuache científico, classes d’italià que no es fan, cursos de sis crèdits que duren menys que una de lliure elecció…; en fi, perquè tot això és Torí, moltes coses que m’he deixat i tot el què encara queda per arribar.