Coses que passen

La traducció la fa Google Translator.

Enteneu que aquest text és molt llarg i potser em deixo parts, intentaré fer-ho de la millor manera que pugui.

Introducció:

Primer de tot, escric això perquè hi ha gent que encara no s’ha assabentat dels fets, o saben part o directament es creuen que ho saben tot. Un altre fet pel qual escric és perquè quan dues persones tenen un problema crec que s’ha de quedar en elles, però pel què veig les coses no són així, està resultant ser un càncer que s’expandeix i això ja està afectant a les relacions entre altres membres que en principi haurien de ser aliens als problemes existents.

Caldria dir que no estaria escrivint això si no fos perquè veig i he sigut testimoni de que les relacions s’estan tensant, ja no amb mi i la resta de la gent (que això m’importa més aviat poc, tots els d’aquí em coneixeu, sabeu com sóc, com penso, i la meva manera de fer; qui vulgui parlar-me que em parli i qui no em vulgui parlar que no em parli, no em penso enfadar per això ni penso anar dient a la gent coses que no són per posar a la gent al meu favor, ja som majors d’edat i tenim la capacitat suficient com per analitzar les coses i saber vosaltres extreure les vostres pròpies conclusions, o si més no ho hauríeu de saber fer.) sinó les relacions entre la gent que van sent cada cop més fredes i distants, malgrat es vulgui fer creure que no i això és el què no m’agrada; que la gent es vagi separant i que un grup que semblava unit es vagi trencant per moments.

Els fets:

Dilluns, 9 de maig de 2011

La nit del 9 de maig vam quedar tots els que estàvem per Torino a beure a casa d’en Diego Arranz i d’en Carlos Jaramillo Martin; la nit va transcórrer bastant bé fins al moment que estant a Via Po vam decidir seure a un aparador, els que van cabre es van assentar a l’aparador mateix, jo em vaig assentar al terra just davant dels que s’havien assentat a l’aparador i Carlos G-sú i algú altre es van quedar drets; cal destacar que la majoria dels presents anàvem molt sota els efectes de l’alcohol i no saben ben bé què va passar. En aquest punt tenim dues versions, m’agradaria saber exactament la seva versió, però no és el cas i per tant intentaré explicar el què va dir ell en aquell moment de la forma més clara que pugui:

Versió nagercoin:

Estant assentats a una cantonada de Via Po, no sé com exactament Carlos G-sú cau/es tira/es llença damunt meu, jo l’intento aguantar perquè estava assentat i tampoc m’agradava la idea de que caigués sobre meu, ja que tinc la columna vertebral desviada i si carrego cert pes a l’esquena em fa mal (suposo que és la primera vegada que us ho dic, però tampoc em mola anar explicant tots els meus defectes fisiològics.), després d’intentar-lo aguantar algú altre (em sembla recordar) que també carrega i jo cedeixo tirant-me enrere i menjant-me el terra amb el cap. Acte seguit recordo que algú deia alguna cosa relacionada amb una paperera i n’Èlia deia vigileu amb les ulleres que s’han trencat! Acte seguit s’aixeca en Carlos G-sú dient que jo li havia trencat les ulleres.

Versió Carlos G-sú:

Estant assentats a una cantonada de Via Po, jo vaig tirar a terra a en Carlos G-sú, n’Èlia diu que vigilem amb les ulleres que s’han trencat, ell s’aixeca dient que jo li havia trencat les ulleres.

Arribats en aquest punt on tenim dues versions diferents és difícil saber qui diu la veritat i qui no, i hauria sigut interessant que la resta de gent que estava allà ho haguessin vist en detall, però com ja han dit anteriorment que no ho van veure doncs ens haurem de quedar amb el dubte (i no entro a intentar muntar la meva defensa en el tema de les ulleres, ja que estic intentant explicar les coses de la manera més neutral que pugui perquè la meva finalitat no és exculpar-me, sinó intentar arreglar una situació creada que a mi no em sembla correcta).

Ens aixequem tots del terra, Carlos G-sú continua dient que jo li havia trencat les ulleres, jo li dic que jo no he estat i que no he pogut ser i llavors em pregunta i qui ha estat? i jo: doncs no ho sé, a on ell respon: Doncs he estat jo, que m’he trencat les ulleres a mi mateix!!! En aquell moment no sé exactament què fa que cau sobre les escombraries que hi havia a la cantonada i entre en Carlos Jaramillo i jo l’aixequem i el portem entre els dos direcció Piazza Castello, mentrestant n’Edu intentava posar pau dient que no passava res, que això l’endemà al matí s’enganxava amb una mica de pega i llestos, mentre que en Carlos Jaramillo li va proposar anar a dormir a casa seva per així anar al matí següent a una òptica propera i comprar la muntura més econòmica que existís compatible amb els seus cristalls. Continuem caminant tots direcció Castello i en Carlos Jaramillo i en Carlos G-sú s’avancen, en Carlos G-sú més aviat emprenyat cridant fort: Per què en Niko m’havia de trencar les ulleres? Total, arribem a Piazza Castello i em ve Carlos Jaramillo i em diu: Millor vés-te’n que està molt enfadat amb tu. En aquell moment m’agafa un cabreig de la hòstia i no se m’acut cap idea més brillant que agafar i esborrar el seu número de telèfon. Arribo a casa encara amb el cabreig del segle per pensar que m’estaven acusant per una cosa que creia, i continuo creient, que no havia fet, obro l’ordinador i l’esborro del facebook.

Dimarts, 10 de maig de 2011

Com que la nit anterior havíem anat a beure a casa d’en Carlos Jaramillo i d’en Diego Arranz, vaig deixar la meva bossa allà, de manera que el dimarts vaig anar a casa seva a agafar la bossa i vaig anar a la universitat, resultava que amb tot això es veu, no ho puc afirmar perquè no en tinc cap prova, que en Carlos G-sú em va estar trucant al matí per parlar amb mi i que el meu telèfon li deia que no existia. Vaig arribar al pis, vaig agafar la bossa i en Carlos Jaramillo em va dir que passés cap a la seva habitació, allà hi havia en Diego Arranz, n’Edu, en Carlos Jaramillo i en Carlos G-sú, vaig saludar, tots van respondre excepte en Carlos G-sú que estava mirant alguna cosa a l’ordinador i li va preguntar com es posava exactament no sé què. Jo vaig agafar i vaig marxar cap a la meva universitat que tenia classe. El trajecte de casa d’en Diego i en Carlos Jaramillo fins a la meva universitat em van estar trucant preguntant-me el perquè havia marxat a on jo vaig respondre que tenia classe, fet completament cert; per altra banda tampoc volia dir res quan em vaig trobar una situació a on hi havien tres persones fent de jutges i el quart individu s’amagava darrera un ordinador.

A la nit quan vaig arribar a casa vaig posar en aquest mateix grup d’anar a dinar al McDonald’s ja que en Carlos G-sú i jo l’endemà eixíem cap a l’evento nazionale i així ens acomiadàvem ja que fins dilluns, com a mínim, no ens veuríem. Fins i tot en Carlos G-sú va posar que li agradava la opció.

Evento Nazionale

Res a destacar, molt bon rotllo i bones maneres durant tot el viatge, fins i tot quan vam arribar a Roma a la tornada em va comentar anar a veure el Coliseu romà, una passada per cert. Vam pujar al Freccia Rossa i jo em vaig intentar connectar a internet cosa que no vaig aconseguir satisfactòriament, hi havia pàgines que es carregaven i n’hi havia d’altres que no. Total que em vaig posar a dormir, mentre dormia em truca en Carlos Jaramillo i em diu: què ha passat a l’evento? a on vaig respondre: com que què ha passat? i ell em diu: si amb en Carlos G-sú, a on responc: doncs que jo sàpiga res, i ell em contesta: és que s’ha esborrat del grup de Estoy Fakeado. Agafo i li pregunto a en Carlos G-sú que si s’havia esborrat del grup i em diu que si, li pregunto el perquè i em diu: és que no hi pinto res en aquell grup. Amb tot això en Carlos Jaramillo em diu: estàs amb ell? i jo responc: doncs clar…, total penjo el telèfon i continuo dormint.

Arribem a Torino Porta Nuova i el noto distant, en tot això decideixo agafar el metro i anar cap a casa meva.

17/18/19 de maig

Li torno a enviar la petició d’amistat del facebook, total, la impressió que havia tingut al tren tampoc podia ser completament certa ja que veníem de molts bons dies i jo anava mig adormit. S’esborra dels grups Estoy Fakeado i Viatge a Amsterdam, no entenc el perquè; primer penso que es vol apartar del grup cosa que podria entendre, però llavors me n’adono que no, que de qui fuig és de mi, m’ignora directament de la enrabiada que em té. Per tant, com que el què fa és per evitar-me a mi i el què menys m’agrada és que en un grup es parteixi, decideixo fer jo el pas enrere i retirar-me per a què ell tornés a entrar i es pogués estar bé i sense mal de caps, és més, li envio el següent missatge el qual va ignorar ja que no he rebut cap tipus de resposta:

Tu, vuelve a meterte en el grupo de estoy fakeado; básicamente porque te saliste por perder el contacto conmigo (te dejaste la opción de bloquearme), tal y como hiciste en el de Viaje a Amsterdam. Total, vuelvete a meter en ellos porque yo me he salido ya que mientras te dure la pelotera esta (q aún no se muy bien porque; y si es por las gafas tu tienes tu versión, yo tengo la mía y de aqui no nos vamos a mover porque todos los demás dicen que no saben nada) no me voy a juntar con ellos de forma asídua, ocasionalmente puede, pero no de forma regular. Con lo cual vuelve a meterte y así cualquier cosa que quieras hacer o proponer lo haces directamente, como por ejemplo lo del viaje a Venecia y Verona, que lo encontré muy triste que lo publicara Èlia y no tu.

Que os vaya muy bien por Amsterdam!!!

El dimecres pregunto a en Diego si feien alguna cosa a la nit, i em diu que si, aquí al pis hi ha l’Èlia i en Carlos G-sú, vine’t; vaig rebutjar-ho completament ja que no m’agrada estar a un lloc a on hi ha una persona picada amb una altra perquè això al final s’acaba passant a tot el grup i és quan s’arriba a la situació que al final vull evitar, que el grup es trenqui. Pel mateix motiu no vaig anar al viatge a Amsterdam quan ja tenia tots els transports pagats, per evitar que un grup tingués que aguantar una situació que no li era pas pròpia.

Salònica

Directament es van fer dos grups, jo i n’Adrian Gohrbandt García per una banda i per l’altra banda Carlos Jaramillo, Diego, Carlos G-sú i Èlia; bàsicament perquè ni jo ni n’Adrian estàvem d’acord amb el què es volia fer, nosaltres volíem fer unes coses que el grup gran no volia fer, i per estar ratllats era millor anar a la nostra (continuo sense entrar a valorar quina de les dues situacions era millor, només exposo fets).

26/27/28 de maig

Arribem de Salònica a Bèrgam, allà pugem a un tren, proposo de sentar-nos en una espècie de lloc a on les 6 persones del viatge podríem estar totes juntes, Carlos G-sú s’assenta just al darrere ignorant la meva proposta, en Diego tot i que la sent s’assenta al costat d’en Carlos G-sú i l’Èlia s’assenta sola, total, ens quedem en Carlos Jaramillo, n’Adrià i jo al lloc de sis.

En el mateix tren es parla d’on s’arriba, i es diu que a Porta Nuova, on Carlos G-sú demana a en Carlos Jaramillo i en Diego si es pot quedar a dormir a casa seva ja que casa la seva està massa lluny com per anar-hi caminant a les dues de la matinada, cosa completament lògica.

El divendres torno a preguntar a en Diego què feien ja que en Brais em preguntava que feia jo a l’hora de fer botellón, li dic que no ho sé i em poso a parlar amb en Diego, ell em diu que vagi cap allà, i en Brais em diu: és que a mi m’ha trucat Carlos G-sú per anar-hi.

Arriba el dia de la final de la copa d’Europa, quedem per anar a veure-la (se’m va convidar a anar-hi i tampoc perdia res) i comento amb algú: és possible que en Carlos G-sú encara no hagi anat cap a casa seva? I em respon: a mi també m’ho sembla.

Aquesta última setmana

Em comencen a arribar veus de diferents cantons dient-me certes coses afectant a la meva persona, es comença a fer una càrrega contra meva per tal de desprestigiar-me i fer que la gent se’m posi en contra (caldria dir que per sort conec a meravelloses persones que donen més importància al fet de conèixer-me i de relacionar-se amb mi i decidir per ells que no pas pel què els hi puguin dir) i crec que aquest punt és el que no s’hauria d’arribar, perquè es podria obrir una caixa que llavors no es podria tancar, es crearien rivalitats absurdes i acabaríem tots intentant-nos matar uns amb els altres. Unes d’aquestes perles que m’arriben són les següents: Sóc un fals, sóc un interessat i per acabar hi ha algú que cada cop que em veu li entren unes ganes terribles de trencar-me la cara. I no em posaré a defensar-me, de mi podeu dir el què vulgueu que m’és bastant igual tot. El què si que no m’agrada és que la gent que no vol entrar en aquest joc de desprestigi se la vulgui posar en contra. Per tant us dic que si voleu entrar en aquest joc hi entrareu vosaltres sols, jo és un joc que no hi entro, per sort conec a més persones i tinc més diversió que no pas anar aniquilant amistats a base de rumors i hòsties variades.

Addenda: La traducció la fa Google Translator, passo de traduir. I per altra banda, ens queda un mes, és penós el què està passant i de la forma que us esteu deixant portar.