Apa siau!

Per qui no ho sàpiga encara: l’any que ve marxo a estudiar a Itàlia; i varies coses vull que es tinguin clares:
1.- No vindré a fer visites, estaré en un país estranger i si haig d’elegir entre fer visites o fer turisme per Europa em sembla que ho tinc bastant clar, porto aquí masses anys com per haver de venir, i com a molt vindré per festes de nadal i encara gràcies.
2.- Vaig a fer psicologia i anglès, a part d’italià, sé que no té res a veure amb informàtica, però els crèdits de lliure elecció i optatives bé s’han de fer.
3.- Vaig a un lloc on no conec a ningú físicament, no sé on dormiré, no sé on viuré, no sé res.
4.- He deixat el bàsquet, portava no sé si 13 o 14 anys amb ell, algun moment o altre les nostres vides s’havien de separar, ja feia un parell d’anys que volia plegar, però entre l’equip de Sant Nicolau i la (molta) gent de Sant Pere, a part dels nens dels campus de bàsquet de l’estiu són els que m’han fet tenir ganes de continuar durant aquest parell d’anys; i ara que vaig a Itàlia crec que és un bon moment per plegar.
5.- Com ja he dit, vaig a Itàlia, no a l’altra punta del món, si algú vol saber com estic i ho vol comprovar amb els seus propis ulls hi ha vols per 15 euros entre Girona i Torí (que és on vaig d’Itàlia) i és una hora de vol.
6.- Segurament trobaré a faltar persones, algunes tenen més números que d’altres com ara aquelles que quan quedo i m’estic mitja hora sense dir res perquè he desconnectat completament i estic pensant en el meu món em diuen que: ostres quina conversa més divertida que tens o quelcom similar; aquelles amb les que comento videos del youtube; aquelles que sempre comencen parlant pel messenger amb un mai vas renunciar; aquelles que quan les truques per sortir de festa estan dormint; aquelles que en algun moment m’han cardat la santa bronca o aquelles que simplement es va fer un frankfurt al forn de pa de davant de la uni tenen més números de que les trobi a faltar que la gent que surten de festa i no avisen, o avisen tard o els tinc al facebook però no parlem.
7.- I per acabar, no espereu res de mi, així com a mínim ja no decepcionaré a ningú.