T'acomodes en un hostal del centre del poble i surts a fer un volt mentre les primeres llums del carrer i del cel s'encenen, els carrers estan buits, només a la terrassa del restaurant de la plaça de la viŀla hi ha un grapat de persones prenent un refresc; demà hi ha mercat i la gent està ja descansant, entres al restaurant i demanes una espècie de pollastre a l'ast, però fet al forn, t'és igual com està fet, perquè és boníssim.
L'endemà t'aixeques ben d'hora i vas a fer una visita al mercat, et sorprèn la quantitat de parades, de gent i de colors, si el dia abans t'havia sorprès l'olor de lavanda, avui t'inunden tot un reguitzell d'olors curioses, que si poguessis et menjaries l'aire a queixalades. Vas caminant i et trobes una casa gran i antiga, es veia que havia viscut temps millors, però ara, continuava sent majestuosa i no desentonava gens amb el conjunt monumental de la ciutat. Un cartell coronava la una part de la façana, un escrit sorprenentment curiós, es podria dir que escrit en català no normalitzat si no fos perquè allà no s'hi ha parlat mai català, o això és el què ens han ensenyat.
Un mercader, que estava ja desmuntant la seva paradeta per tornar cap a casa seva, et sent com llegeixes en veu alta aquell text en un quasi perfecte occità, només que hi hagut una paraula que no has posat l'accent a on toca. S'atansa encuriosit i et pregunta en francès d'on ets, perplex, te'l mires i somrius, amb cara de bleda, fent entendre que de francès no en tens ni fava. A ell se li obren els ulls com dues taronges en veure't i automàticament et fa la mateixa pregunta en un idioma que no saps quin és però que has entès a la perfecció. Li comentes que ets de Barcelona i us poseu a parlar, i al final, el mercader et convida l'endemà a menjar a la masia de casa seva, que avui no pot perquè no l'hi ha dit a la seva dona i no hi hauria el menjar preparat.
Ja és el dia següent, i estàs a on havies quedat amb el mercader el dia abans, és just a on començava el mercat el dia anterior, i hi ha una cosa que et sorprèn, a on ahir hi havia un mercat de menjar, avui hi ha un mercat d'utillatge per la llar. El mercader, puntual com un rellotge suís et passa a recollir amb el seu cotxe, un antic cotxe descapotable fet de plàstic, econòmic i molt útil per moure's pels camps. Sortiu del poble, i agafeu una carretera estreta de doble direcció que no té senyalats els carrils, al cap de poc, gireu a la dreta i comenceu a passar per camps i camps i més camps, uns plens de plantes aromàtiques, uns altres plens de melons, uns altres, plens de tot tipus d'arbres fruiters que tornen aquell tros en un embolic de coloraines alegre i tranquil.
Arribeu a la masia, a on la seva dona us està esperant, mentre aneu a deixar el cotxe al paller, quatre gallines surten esvalotades intentant no ser atropellades per la màquina motoritzada. La dona et saluda i també es posa a parlar en aquella llengua que no saps quina és però que entens perfectament; ella, a diferència d'ell, té un accent francès més fort, però tot i així parla aquella llengua amb una fluïdesa excepcional. Entreu a la cuina, una cuina gran i ben iŀluminada, a on el mig de l'estança hi ha una taula grossa tota parada amb un munt de menjars. Seieu a les cadires, de fusta, i tot i que es veuen dures, són més còmodes del què semblaven. Us poseu a menjar; amanides, formatges i embotits són el primer plat; de segon, un filet de vedella acompanyat amb una espècie de puré d'olives negres. De beure, un vi roig, dolç i afruitat que lliga extremadament bé amb la resta d'aliments. Us poseu a xerrar, i parleu de molts temes, de moltíssims, dels teus viatges i de la seva història, de cuina i de plats, d'esports, del camp i la natura, de noves tecnologies, de pintors i llibres, de músics i escriptors, i finalment, en un moment l'aire pren un aire nostàlgic, i recorden com la seva llengua es mor, i no només la seva llengua, la seva cultura, les seves tradicions; els fills, quan es van fer grans no van voler continuar la vida familiar, van decidir anar a fer fortuna a la gran ciutat, un té una botiga de souvenirs, l'altre va estudiar arquitectura i ara treballa per una prestigiosa firma belga. I en un moment de romanticisme, recorden com de similars són les nostres llengües, si la història hagués sigut diferent, potser ara seríem un únic país i tots parlaríem la mateixa llengua, perquè al cap i a la fi no són més que dialecte d'una mateixa llengua, una mateixa llengua que ara és la que ens permet comunicar-nos, tant sols si els ajudéssim una mica, podrien continuar mantenint la seva flama.
Es fa tard i el mercader t'apropa cap a l'hostal; abans però, la dona et dóna un sarronet ple de formatges, embotits i un pa fet amb llavors. Arribes a l'hostal, t'apropes al menjador i et serveixes el sopar gràcies el què t'han donat. La resta de gent que hi ha al menjador et mira encuriosida pensant d'on has tret allò; tu te'ls mires, fas un mos i per un instant et desplaces al teu tros de cel particular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada