La veritat és que poques vegades t'he llegit, només sé que t'agradava escriure; i pel què em diuen ho feies bé, molt bé; fins i tot tens un llibre amb un petit pròleg d'un escriptor famós. Suposo que ets una d'aquelles persones que mai he sabut valorar, crec que era massa petit com per poder-te valorar correctament. Un dia, si puc llegiré els teus llibres, no els tenim tots, ja que n'hi ha un que no ens el vas fer arribar perquè era un moment en què no us parlàveu i va ser com una espècie d'acte de venjança, una vertadera llàstima, perquè ara és l'única cosa que em queda de tu; bé, mentiria, també una sèrie d'expressions què crec que et feien únic, i ho dic perquè les acabo de cercar al Google (una cosa moderna que tenim actualment a on poder buscar coses sense moure'ns gaire, ja no cal fer grans feines d'investigació per tal d'obtenir quants habitants viuen actualment a Andorra.) i no he trobat res al respecte.
El problema més gran que tinc, és que de totes aquelles expressions que tenies i que et feien tant únic és que només en recordo un parell; però bé, aquestes dues que recordo em comprometo a continuar-les fent servir tant com pugui, és un d'aquells tresors immaterials que m'has deixat sense saber-ho..., perquè siguem sincers, qui hauria dit que de tots els que t'envoltaven jo seria el que acabaria escrivint "cosetes" tal i com feies tu; ni m'assemblo al teu estil ni tinc la teva qualitat, les teves ganes d'escriure jo em prou feines les tinc, i quan les tinc començo a escriure de manera desordenada i sense cap mena de sentit, i fins que no porto una estona escrivint no començo a saber realment què és el què vull explicar. Abans d'escriure't això, estava pensant en escriure un text carregat d'odi contra el què et va matar i volia recordar com ens explicaves com era viure al costat d'aquella fàbrica de pudors i morts. Però m'ha resultat impossible, no he sigut capaç d'escriure l'odi, la ràbia i la impotència que volia transmetre i m'he limitat a posar una cançoneta del grup de Constantí. Suposo que si pogués et preguntaria com escriure per tal de poder explicar tot el què vull transmetre, no deu ser difícil, però de moment no ho he aconseguit.
Encara recordo aquell dia que vas trucar a casa preguntant per una sèrie de coses per tal de fer que el teu escrit sigués prou verídic com per poder passar com per un fet autèntic, quina passió la teva, per tal d'aconseguir que el lector se sentís més immers en la trama, perquè ben bé t'ho hauries pogut inventar... Llàstima que totes aquelles històries les publicaves en un diari (un dia hi aniré, aviam si tenen una hemeroteca per intentar recuperar alguna cosa), m'hauria agradat que n'haguessis fet un llibre, ara mateix seria més fàcil recuperar el què escrivies, poder-te llegir en les teves pròpies paraules; la d'històries que deus haver escrit i que deuen haver desaparegut..., crec que això tots ens passa, que escrivim històries i que amb el pas del temps desapareixen, ja sigui per voluntat pròpia o bé perquè simplement s'ha perdut, no crec que puguem fer-hi res.
L'altre dia se'm va ocórrer una història, però no una historieta d'aquestes curtes com les que intento fer barroerament, sinó una història una xic més llarga; de moment tinc ja a tres personatges els quals els estic perfilant i construint la seva personalitat, però encara m'en falten dos més per completar el cercle que vull, i no tinc ni idea de com han de ser, i no ho sé, però m'hauria agradat poder comptar amb algú conegut per tal de solucionar els meus dubtes i qüestions. En fi, crec que ens ho hauríem passat bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada