Des del sofà estant es podia veure a la banda esquerra una gran llibreria plena fins a vessar, al seu costat una armadura que segurament havia viscut millors èpoques; a la part baixa de la llibreria hi havia una xemeneia, elegant i austera, a on la fusta encesa s'anava consumint a poc a poc, donant escalfor a tota l'estança. Una gran volta curosament decorada amb petits elements en relleu dominava el sostre; penjant d'ell, una làmpada d'aranya regnava en l'espai interior, donant claror a qualsevol racó de l'habitació. Davant, un gran finestral ocupava tota la paret frontal, i a través d'ell es podia veure la porxada, dominada per 20 columnes d'estil grec separades cada 5 metres; no molt ampla, tot just 4 metres per tal de poder tenir una petita sortida a l'exterior des d'aquell lloc estant. El pati, gran i majestuós era dominat per una gran font central mig destrossada, i les restes que en quedava era coberta de vegetació; per arribar-hi, s'havien de resseguir camins esculpits en els arbustos que sortien des de la casa. Més enllà, en el cel, es podia veure com l'ombra negra de la mort es feia amb el control de fins on arribés la vista; fora dels límits del jardí hi havia terra erma en totes direccions, trencada per rius de sang de guerrers morts, on entremig dels cossos i apareixien les primeres roses negres. Els dos contrincants que havien estat lluitant aferrissadament, ara es miraven des de la distància, drets, freds i quiets; amb el vent fent ballar les seves robes; un vestit amb un tros de tela esgarrapat, amb tres forats, un pel cap i dos pels braços, uns pantalons amples i unes botes; l'altre, amb una túnica llarga de color vermell que deixava entreveure com flotava en l'aire. Mentrestant, un tercer individu, assegut al sofà, prenia una mica de vi d'un color roig intens en una copa grossa i esvelta, somrient veient l'escena es va dir:
- Tot surt tal i com ho havia planificat.
El cel es va enfosquir encara més, van començar a caure les primeres gotes de tristesa amarant la terra, els llamps es van fer presents, donant vida a un reguitzell de llums i ombres que tornaven l'instant en un moment de grandesa, i tot just quan un dels rajos va destruir la primera rosa negra i aquesta s'havia convertit en foc d'esperança, la batalla final va començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada