L’altre dia escoltava a una amiga i els seus problemes que té amb el nòvio, que si el nòvio només pensa amb ell, que si quan estan amb més gent la tracta com a una amiga, no com a la seva nòvia; i segurament més coses, però no estic jo com per escoltar tot el què em diu. Però això ja em va fer pensar en unes quantes coses que sempre he tingut en ment i que més o menys després de sentir-la continuen mantenint el seu sentit, si no és que l’augmenten.
1.- El què et pot aportar una persona coneguda en una discoteca. Una persona coneguda en una discoteca com a parella el què et pot aportar psicològicament és pràcticament nul. És una persona que no coneixes, que t’atrau físicament, ja sigui pel cos o per la làbia que tingui, però psicològicament no la coneixes, per tant que et fa pensar que pot ser la persona adequada com a parella estable?
2.- Tota relació s’ha de basar en el què cedeixi cadascú, o sigui, totes les persones fan coses que no agraden a l’altra, i aquí entra en joc el fet de cedir i acceptar el què fa l’altra persona, però tot això ha de ser mutu, no pots cedir i aguantar certes coses i tu haver-te de menjar els mocs perquè no toleren res que surti dels seus esquemes.
3.- I la suma dels dos punts em porten a pensar que l’última cosa fonamental com és la confiança, que la teva paraula tingui més valor que cap altra cosa, que el fet de tenir a més gent coneguda no implica que s’hagi de posar en dubte el què es diu ni el què es fa, que per molt que les altres persones diguin saber que la persona en qüestió no et fallarà i que pots estar tranquil, si això falla, val més plegar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada