Aigües

És complicat tirar endavant dia a dia quan les coses que t'envolten no són les que ajuden a avançar; sentir que no es forma part de res o de ningú, que el què es diu o el què es fa no es té en consideració; el seure en una taula envoltat d'estranys amb l'únic delit de fotre el camp, esperar la genialitat d'algun fet irrellevant. És com ser en un pou, però en comptes de ser a dins del pou, ser-hi a sobre, com flotant, i no veus el pou només, veus el pou i veus el parc que envolta el pou, i la ciutat que conté el pou, i la regió que conté el pou, i el país que conté el pou, i el món que conté el pou; és més, el pou no deixa de ser un objecte més d'aquest món, un món el qual no se'n forma part, o potser sí, tothom té un motiu per estar en aquest món, com una gran màquina complexa cadascun de nosaltres té una finalitat a la qual servir; el problema és que no sé quina. És com si la meva finalitat no fos aquí, fos molt lluny. Però tampoc, el meu lloc no és enlloc i és a tot arreu.