Torino... Inici

Tot just fa 11 dies que vaig aterrar a Itàlia, a la ciutat de Torí més concretament; i pel poc temps que hi porto sembla que faci una eternitat des del moment que vaig arribar. Des de llavors han passat ja varies coses, anècdotes interessants i moltes altres coses…; sempre recordaré al Sahar, un xaval de la Índia que vam conèixer a l’ostello que resultava que no parlava ni italià ni anglès ni res de res; l’Ali, un xaval d’Iran que parlava un italià força correcte, encara que era un pavo molt calmat, va ser graciós el primer dia que el vam veure perquè portava una ampolla de vi, ens el quedem mirant, ens mira i ens diu: It’s the show time, i va continuar tant tranquil, i per acabar amb el recompte de personatges així mig estranys, però coneguts caldria destacar un xaval que es deia Miguel Ángel, de Colòmbia; d’interessant no tenia absolutament res, però com que dormia a la llitera de sobre d’on dormia jo el poso, com a cosa curiosa al seu despertador hi sonava un gall, suposo que perquè així se sentia com a casa… xD

Per ara no escric més perquè comparteixo habitació i els que tinc al costat potser els hi comença ja a molestar la llum i el soroll tecles, per tant per avui ja n’hi ha prou. Demà, potser, faig un anàlisi més profund dels personatges abans esmentats i altres persones amb les quals comencem a conviure.