No crec que acabi mai d'entendre a la gent que viatja i quan torna diu: el què m'ha agradat de tal lloc no és la gent que viu allà, sinó la gent que hi viatja; ni tampoc entendré a la gent que els hi explico una idea de viatge de pràcticament tres mesos i el pressupost, uns 5.000 euros; diuen que és una burrada, però resulta que els hi preguntes quan s'han gastat ells i et diuen que 3.000 euros en un mes, sense tenir en compte que moltes de les coses que jo incloc en els 5.000 ells ho tenien gratuït perquè ho posava la gent que coneixien en el país. Simplement és surrealista.