mort

Resulta que aquest matí s’ha mort l’àvia d’un dels jugadors que portava l’any passat, era una dona ja gran, cascada per l’alzheimer, però tot i així era una persona estimada per la seva família i amics; i segurament si jo hagués entrat en el club esportiu més abans, hauria sigut una d’aquelles persones que m’haurien deixat petjada, només cal dir que tot i que l’havia vist pocs cops, en tinc la seva imatge ben present, i això no passa amb tothom. Però la cosa no acaba aquí, resulta que fa poc també es va morir una altra persona relacionada amb el club esportiu; en aquest cas era l’avi d’un altre “antic” jugador meu; també em va saber molt de greu per la família i amics, però és que a vegades, quan emocionalment no s’està bé no cal forçar la màquina per acabar amb un sentiment de buidor emocional…; simplement en un altre moment m’hauria mostrat més obert i amb més ganes de voler cooperar, però ara mateix no puc.