claus

Tot va començar un dimecres sopant a casa d’uns amics mexicans d’aquí a Torí; tot anava bé fins que a quarts de nou em truquen i em diuen: ei que llegaremos tarde que hemos ido a buscar a una chica a la estación; en aquest moment ja em vaig adonar que la partida de pòquer que havíem de jugar abans de sopar no es faria; però tampoc passava res, l’endemà si que es podia jugar i es jugaria (ja veureu que no… xD); sopem uns macarrons boníssims fets per un mexicà anomenat Sebas. Després del sopar comencem a beure per destrossar-nos el fetge, total per a què serveix el fetge si no és per fer-lo malbé a base d’alcohol? i després de precopejar a casa dels mexicans ens decidim finalment a anar cap al Millionarie, que és la discoteca que obre els dimecres i aquell dia feien una festa espanyola. El camí ja va començar a ser accidentat, ja que un dels que estava al sopar estava borratxíssim perdut (Petri) i s’anava estampant contra qualsevol cosa que se li posés al mig. Després de caminar més d’una hora arribem al garito en qüestió veig com el que estava tot taja arrenca a córrer direcció a no sé a on exactament i el perdo de vista, continuo el meu camí baixant les escales amb la resta dels que estàvem sopant i tan bon punt arribo a baix, perdo a la resta, sense més, els vaig perdre i ja no els vaig tornar a trobar fins l’endemà al matí…; cal dir que poques coses més recordo d’aquella nit: que em vaig trobar a una catalana (Anna) i a una espanyola (María) per allà a dins i estaven en un privat i que em vaig quedar amb elles; que el que s’havia pirat corrents estava ballant per sobre les taules i es va fotre de lloros contra una taula plena de begudes i que a una noia (Raquel) li havien robat la jaqueta.

L’endemà dijous després de llevar-me amb una ressaca del mil quedo amb els que havia sopat el dia anterior de sopar a casa meva, ja que la discoteca del dijous es troba en mig d’un parc al costat de casa meva, la sorpresa meva és que l’italià (Alessandro) que viu amb mi també havia convidat a sopar a gent a casa i el aragonès que també viu amb mi també havia convidat a gent; total que resulta que acabem sent 16 persones al pis…, per flipar… xD A l’hora de sopar l’Alessandro i un colega seu també sicilià preparen uns espaguetis a la carbonara boníssims per a 16 persones, però com era d’esperar es queden curts i toca fer dues tandes de menjar. I com el dia anterior, comencem a beure tots com cabrons i a la fi ens decidim desplaçar-nos cap al Chalet. Just arribar a la porta el company italià amic del que viu al meu pis es comença a posar pàlid i entre jo i n’Alessandro el decidim tornar a portar a casa perquè dormi, després de 40 minuts portant-lo en braços arribem a casa i el tirem, literalment, sobre del llit; allà n’Alessandro em diu que també es queda a casa dormint i jo, com que tenia ganes de festa agafo, deixo la jaqueta al meu llit perquè feia calor i surto cap al carrer…; havent caminat tres cantons faig una de les meves habituals rutines de comprovació de si ho portava tot i me n’adono que m’havia deixat les claus de casa…; missió de la nit: sortir de festa i trobar com obrir la porta, a les males, trobar a on dormir…
Arribo davant del chalet i de totes les 16 persones que estaven al pis no en trobo a cap, però bé, no passa absolutament res, ja que em trobo a més gent i em quedo amb ells xerrant una bona estona, fins i tot em permeto el luxe d’aventurar-me pels misteris del botellón i agafar begudes ja mesclades per altres persones i no saber que contenen fins que no han arribat al estomac i han estat tractades i assimilades pels diferents òrgans. Entrem a dins del chalet i aquí comença a arribar el moment més àlgid de la nit, bàsicament que no recordo res de res…; el següent record que tinc és estar a fora del Chalet parlant amb unes peruanes que deien que a tots els indis els tirarien al mar i jo dient que si s’havien mirat al mirall perquè eren tant indies com els propis indis de les muntanyes del Perú. Després d’això vaig intentar trucar als xavals que viuen al meu pis i res, cap em contestava al mòbil…, o sigui que a buscar un pla B; cosa que el vaig trobar ràpid ja que uns xavals que es diuen Carlos i Diego (de Valladolid) em van oferir un sofà, la qual cosa vaig acceptar ràpidament.
Vam arribar a la parada del autobús, vam agafar l’autobús i la meva memòria ja em trasllada dormint a un llit (que el sofà es podia transformar en llit, cosa que ningú sabia) i com d’hora pel matí un altre xaval que estava dormint al pis de Carlos i Diego entra al menjador, em veu allà dormint, se’m queda mirant com 30 segons i continua fent la seva vida… xD; ja després d’això em vaig aconseguir llevar a les 12, sobre les 14 marxava del pis i arribava a casa meva a les 15.15; just a temps per fer-me una dutxa i anar cap a classe del curs d’italià, que evidentment vaig arribar tard i tal com entrava em vaig menjar la porta de l’aula.
El curs d’italià me’l vaig passar bastant per la pedra ja que estaven fent els articles i era bastant trivial, després va venir un sopar i partit de la selecció espanyola a casa dels xavals de Valladolid i per acabar una de grades i vaig començar a pensar amb tot el què havia estat fent aquests últims temps a Sabadell i em va entrar l’enyorança de tots ells, però bé; això ja si que és aigua passada perquè realment aquí m’ho estic passant genial.