Carn picada

Últimament tinc massa temps per pensar, vaig classificar a la gent que conec en tres grups:
Interessats: Hi ha massa gent de la que em rodeja que només es mou per interès, massa gent, gent que només es posa en contacte amb tu quan poden treure alguna cosa de profit a favor seu; sense pensar, o donant igual el què la gent pensi d’ells, només es mouen pel propi interès; ara quan tu els necessites no els busquis perquè són els primers a desaparèixer i a no posar-se en contacte o a donar excuses molt dolentes…, i per desgràcia d’aquesta gent n’hi ha molta, més de la que em pensava.
Colegues: Després hi ha els colegues, on la relació és més cordial, però que quasi la mateixa merda és que els descrits anteriorment, amb la única diferència que si vols fer una cosa pots mig comptar amb ells a no ser que els hi surti quelcom més interessant que llavors et donen carabasses i per rematar-ho quan realment els ncecessites també desapareixen…, cosa bastant lletja; l’única cosa que fa mantenir relació amb aquest segon tipus de xupòpters és que a diferència dels primers que només miren per ells, aquests segons miren primer per ells, i després si donat el cas és necessari, et fan cas. Els casos més clars són aquells que et demanen una opinió, però es passen la teva opinió per la punta de la polla…, igual amb les recomanacions que els hi fas; llavors quan fan allò que tu els hi havies recomanat se n’adonen que és gratificant, però no són capaços ni de donar-te les gràcies per haver-li’s dit, bàsicament perquè la teva recomanació la van ignorar tan bon punt va ser sortida de la teva boca.
Amics: Aquests són la òstia, conten amb tu per a qualsevol cosa i tu pots contar amb ells per a qualsevol cosa, són els que escoltaran la teva opinió i la tindran en compte; i el més important, saps que pots comptar amb ells per qualsevol situació, bona o dolenta…; això no té preu i les sensacions que sents són simplement magnífiques.