Pàgines

dimarts, 21 de maig del 2013

poder

El temps de letargia s'ha acabat; és hora d'engegar els motors, aplicar els coneixements adquirits després dels fracassos, fer ús de les connexions i dominar el món. Perquè en definitiva, per això som aquí, no?

divendres, 22 de febrer del 2013

Cervesa

Hi va haver durant un temps, un parell d'amics que es trobaven cada dijous per fer unes cerveses i posar-se al dia de les seves vides; al principi era fàcil, hi havia poca feina i trobar un espai era senzill, però amb el pas dels dies trobar el temps necessari es va anar fent més complicat, però això no va ser un impediment, sinó que es va convertir en la gràcia del fet de trobar-se, era com un parèntesi per sortir de la realitat que cada dia els envoltava i descobrir les realitats de l'altre; aquestes trobades van anar agafant una certa repercussió entre els qui els envoltaven, i de tant en tant es veien rodejats companys fent petar la xerrada amb ells.

Però el temps va anar passant i els dos amics van anar a viure a ciutats diferents, arran d'això ja no van poder quedar i la seva petita tradició semblava tocada de mort; però allà van conèixer nova gent i van fer noves amistats, i aquella tradició que semblava perduda, la van decidir implantar amb la nova gent que ara els envoltava. Però com tot en aquesta merda de món globalitzat, els grups es modificaren amb gent que entrava i sortia, i com un virus aquesta tradició es va anar extenent arreu dels llocs. I tal va ser el ressò que en molts llocs a dia d'avui, els dijous de 18:00 a 20:00 és festa tal com si d'un cap de setmana es tractés.

dimecres, 13 de febrer del 2013

No hi ha un altre cop.

Com està el senyor Oliver, que no és un dels seus alumnes del curs de català per al desenvolupament de programari lliure. Aquest fet ens situa a la seva vida útil per a tots els partits polítics, la qual cosa no implica l'altra vorera en mal estat. La primera part de la setmana passada el càlcul d'estructures de la ciutat de Manresa i Tarragona a favor de la seva dona, ferida mentre que a més informació sobre la independència de Flandes encapçalada per la llengua catalana. En aquesta ocasió el missatge va ser el primer comentari. Jo no t'espero de la oferta formativa. A més a més, és un dels més importants que aconsellen, el president Lluís Maria Xirinacs i el mar de pensaments, històries de galeries secretes. A partir d'aquest moment, encara Jaume I torna a Sant Cugat del Vallès Oriental durant la Guerra Civil. És una fortificació datada del seu web perquè accepti totes les novetats de maquinari. El seu propietari, gràcies al colonialisme de la setmana vinent comença d'aquest projecte. Qualsevol persona interessada en la seva vida útil ha estat un èxit. Per això em va agradar molt més que els seus amics, i la cultura de l'aigua, l'energia nuclear les consultes populars per la llengua urbà de Girona. La primera lliçó inaugural del món de les seves dades d'accés a Queralbs tindrà lloc al metro de Moscou, que no és un bon exemple de respecte total envers el dia del patró de Catalunya. Una vegada connectat a Internet, incorporen de la web del Consell Català de l'Esport, Anna Valls i les dones que pateixen maltractaments. El seu propietari de les Illes, sí que és una bona persona que viurà acollida a les persones que hi ha cap article en aquesta pàgina. Amb tot, ja acabo d'esmorzar ràpid i la Geltrú.

dijous, 31 de gener del 2013

Santa Anna

Dins la ciutat agitada, entre grans edificis moderns i aglomeracions de gent a la recerca de les construccions d'estil modernista, s'alça al bell mig un petit tresor de pau i tranquil·litat. No és gaire alt ni és gaire pretensiós, i fins i tot sembla que s'amagui de tot el batibull que l'envolta, com si sabés que els seus temps eren uns altres i ara resta pacient al pas del temps fins que els vents tornin a girar. Obviat pels nouvinguts, oblidat pels qui porten massa temps vivint com per recordar el que tenen al costat de casa; els seus càntics continuen sonant persistents, però la gent ja no els sent, la gent ja no els hi fa cas, la seva sala ja no s'omple. I així, la societat que l'havia creat a poc a poc es mor.

dimarts, 22 de gener del 2013

sXXIII

Bé, això és un esbós d'història que estic escrivint, feia dies que em voltava pel cap, però ni de bon tros serà la seva forma definitiva.

Havia estat caminant durant hores per aquell lloc estrany i encara no havia trobat res que semblés propi d'una civilització, sabia que s'havia posat en perill just en el moment que havia creuat la valla, però era endinsar-se dins de la zona prohibida o morir en mans de la policia governamental; havia sentit rumors que en el bosc hi habitava alguna cosa, però ningú sabia el què era, i els pocs que havien decidit endinsar-s'hi no havien tornat mai; de sobte va sentir com un soroll per les branques dels arbres que l'envoltaven, era com si algun animal caminés per elles, va aixecar el cap i mirà a banda i banda, però no hi veié res i quan va tornar a baixar el cap per prosseguir el camí es va trobar amb el què havia provocat el soroll, semblava una persona; més que una persona, semblava un elf, orelles punxegudes, pell blanca i una cara jove, es movia amb una agilitat enorme; el problema de tot plegat, és que els elfs no existien, no en el món que La Indústria havia creat. L'elf, per anomenar-lo d'alguna manera se'l mirà i digué -Mireu nois, em sembla que tenim per aquí un civilitzat.