macarroni & cheese

De camí a casa, pensant amb les meves cabòries, em creu-ho amb una mare i la seva filleta, d'uns 3 o 4 anys la nena (un nyap buf, per entendre'ns), se'm queda mirant i just l'instant després d'haver-nos creuat li diu a sa mare:

- Mama, aquest és un gegant?

En sentir aquestes meravelloses paraules simplement no vaig poder fer res més que emocionar-me, i recordar que la imaginació dels nens petits és màgica, que ens portava a un món a on tot era fantàstic i irreal, però nosaltres fèiem que existís.

canelons

Simplement magnífica, no com la seva versió original.

bruil

Avui he decidit canviar de companyia de telèfons i fer-me de pepephone, un dels motius és perquè no hi ha consum mínim, de manera que només pago allò que gasto, sense consum mínim ni contracte de permanència; un altre fet que m'ha fet decidir per canviar-me a pepephone és que el què gastes en telèfon llavors ho pots recuperar per viatjar, només havent de pagar les taxes de l'aeroport; això fa que sembla que puguis recuperar el què gastes amb el telèfon ja amb les altres companyies pagues i els diners ja han sigut gastats, en canvi aquí dius: mira, he gastat un euro en el telèfon, però aquest euro se m'acumula per viatjar i al cap del temps tens un vol pagat que no esperaves.

pizzes

Un anunci d'aquells que t'emociones en veure'l; arriba a l'ànima, simplement magnífic.

sucre

Un discurs digne d'escoltar i prendre'n nota de tot el què diu, simplement genial.

cogombres (part II)

Cua de l'avió de Ryanair abans de pujar a l'avió, estic estirat mentre tothom està al voltant de peu, em noto bastant observat. De sobte em passa això:

Persona (des)coneguda - ¿Hoy también vas a querrer dormir?
Alço el cap i veig a la mateixa persona que el dia d'anada li havia dit que em deixés dormir. Me la quedo mirant.
Jo - No interrompis mai a una persona que llegeix.

I fins aquí la situació estranya de la setmana.

cogombres

Avió de ryanair, el azafato de torn està explicant les mesures de seguretat de com obrir les finestres d'emergència...; la persona que tenia al costat se'm queda mirant i em diu:

Persona desconeguda - Espero que no tengamos que abrir las ventanas... jejeje
Jo - A mi em deixes dormir.

I fins aquí la resposta borde de la setmana.

No crec que acabi mai d'entendre a la gent que viatja i quan torna diu: el què m'ha agradat de tal lloc no és la gent que viu allà, sinó la gent que hi viatja; ni tampoc entendré a la gent que els hi explico una idea de viatge de pràcticament tres mesos i el pressupost, uns 5.000 euros; diuen que és una burrada, però resulta que els hi preguntes quan s'han gastat ells i et diuen que 3.000 euros en un mes, sense tenir en compte que moltes de les coses que jo incloc en els 5.000 ells ho tenien gratuït perquè ho posava la gent que coneixien en el país. Simplement és surrealista.

Avui toquen vídeos

Ja fa dies que els tenia fets, però no els havia publicat enlloc, avui us deixo dos vídeos que tenia gravats de Torí, els vaig editar i els vaig penjar a Youtube. El primer és d'un amic meu de Valladolid saltant sobre un arbust, no té cap tipus de sentit, però a mi em fa gràcia; i el segon és un vídeo dels coloms que cada dia venien el pis a esmorzar.

(no sé perquè la inserció funciona bastant malament i desquadra el vídeo, és millor visualtizar-los a youtube.)

Noves eres

L'altre dia, llegia al blog d'un conegut meu que separava el seu blog en dos: un blog que sigués només d'informàtica i un blog que sigués de les seves reflexions personals. Això, ajuntat amb la notícia de que Google deixava d'indexar en el seu cercador els dominis .co.cc i em perjudica ja que tinc(tenia) un blog amb un domini d'aquests, m'ha fet decantar per tornar a recuperar els blogs que tenia a blogger (podria haver anat a wordpress, però és que no recordo ni quins usuaris tinc a wordpress ni tampoc hi puc posar publicitat) i fer exactament el què ha fet el meu conegut, separar els continguts del blog en dos (i fins i tot crear-ne un de tercer), per així no barrejar temes i fer més fàcil les possibles cerques.